MONTJUÏC

JORGE

L'últim vam anar a la muntanya de Montjuïc, aquesta muntanya de 173m. D'altitud està situada entre el mar i la ciutat i té una gran importància històrica, monumental i cultural. Ha estat una muntanya en constant canvi des de començaments del segle passat i ara, en l'actualitat, es pot considerar com a sinònim d'esbarjo, d'esport i de cultura. 

En el seu vessant marítim hi ha el cementeri més antic de la ciutat, on originàriament hi havia l'antic cementiri medieval jueu. Se suposa que a Montjuïc s'hi assentavaun poble iber, encara que no se n'ha trobat cap rastre, i temps després, els romans (del segle III a.C al segle II a.C) contruïren allà unna fortalesa que desaparegué durant el període d'August.
Des de l'època romana, la muntanya de Montjuïc s'explotava com a pedrera i els seus materials, com per exemple el gres, es consideraven idonis per a la construccio. Aquesta explotació es va intensificar durant el segle XIX i cap a mitjans del segle XX es va donar ja com finalitzada. 

Respecte a l'origen del nom de la muntanya, el tres supòsits més probables són: "Mont de jueus"; "Montjoiós" i "Mons lovis" (Mont de Júpiter). 

Montjuïc té molts jardins, tres d'ells porten el nom de poetes catalans i marllorquis. El primer jardí és d'un poeta català, Joan Maragall. Va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal en la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. El següent Jardí és de Mossèn Cinto Verdaguer, va ser un poeta i sacerdot català. I finalment es troba el Jardí Mossèn Costa i Llobera, va ser un poeta mallorquí.  

Dins d'un jardí trobem el Palauet Albéniz, és un palau construït en el primer quart del segle XX, situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, a prop de l'estadi. Sol ser la residència del rei d'Espanya en les seves visites oficials a la ciutat.