La Sagrada Família

El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església monumental iniciada el 19 de març de 1882 a partir del projecte de l'arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar (1828-1901). A finals del 1883 es va encarregar a Gaudí la continuació de les obres, tasca que no va deixar fins a la seva mort, el 1926. A partir d’aleshores, diversos arquitectes han continuat el seu llegat.

És l’obra més important de Gaudí i amb ella pretenia construir la gran catedral modernista de Barcelona. Segons el projecte de Gaudí, el temple havia de tenir 18 torres que simbolitzaven els 12 apòstols, els 4 evangelistes, la Verge Maria i Jesús.

La basílica consta de tres façanes monumentals: cada una representa un dels tres moments culminants de la vida de Jesucrist: el seu naixement (carrer Marina), la seva passió, mort i resurrecció (carrer Sardenya), i la seva glòria, present i futura (carrer Mallorca).

Gaudí va desenvolupar un model a escala de cordills entreteixits dels quals se suspenien petits sacs de perdigons que simulaven els pesos, així determinava el funicular de forces i la forma de l'estructura. Per tant, a partir de l'estat de càrregues, simulats amb els saquets de perdigons, va determinar experimentalment la forma idònia de l'estructura, que ell va anomenar esteroestàtica i que reproduïa l'estructura òptima per treballar a tracció, i que, invertint-, s'obtenia l'estructura idònia per treballar a compressió.

Aquest és el mapa de tot el recorregur complet corresponent a aquest itinerari: