EIXAMPLE

Introducció

La Martina, la Nerea, el Jorge i jo, la Paula, vam quedar a les 8:00 a la parada de tramvia de la Sardana per anar a Palau Reial a agafar la línia 5 i baixar a Diagonal. Vam sortir de la parada de metro de la Diagonal i vam anar caminant fins a la Pedrera que estaba a la cantonada de baix, on hi havien els professors per passar llista. Després de passar llista vam anar a fer una visita guiada per dins de la Pedrera.

L’Eixample, és el nom que rep el segon districte de Barcelona. Cap al 1850, la necessitat d'enderrocar les muralles per possibilitar l'expansió de la ciutat esdevingué un requeriment reivindicatiu, tant per la burgesia com per les capes populars barcelonines. Després d'un seguit de negociacions amb el govern central, es va autoritzar l'enderrocament de les muralles i de la Ciutadella que asfixiaven el creixement de la ciutat i els pobles del pla, i per tant, organitzar una nova fase expansiva de la ciutat mitjançant la construcció d'un eixample.

Pla de Cerdà

Una terrible epidèmia de còlera l’any 1854 va fer esclatar un moviment de protesta que demanava construir una nova ciutat o eixample tot enderrocant les muralles.

Es va iniciar l’enderrocament i des de el govern central es va encarregar un projecte que duria a cap l’arquitecte Cerdà.

El projecte de Cerdà oferia una ciutat desentralitzada, sense diferència entre centre i perifèria, oberta, amb carrers amples, illes obertes, jardins, edificacions baixes i igualitàries, sense classes socials separades.

El projecte organitzava l’eixample en un espai ortogonal de carrers de 20 metres d’amplada i amb vies de 5 metres. L’espai entre els vehicles i els vianants estava repartit de manera igualitària, tot proposant voreres de 5m i calçades de 10m.

Per facilitar el moviment va introduir els xamfrans de manera que les illes de cases passaven a ser octogonals.

El projecte de Cerdà no va ser ben acollit per les autoritats ni pels propietaris dels terrenys, ja que creien que no aprofitarien els terrenys i que perdrien beneficis.

Finalment el govern central va rectificar el pla Cerdà per a urbanitzar el nou eixample barceloní. 

Si calculem el perímetre aproximat del trapezi format per Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan i Gran Via ens dona 453.32cm. I l’àrea ens dona 12843.69 cm2.

La Rajoleta

A Esplugues trobem una antiga fàbrica de rajoles que va tenir molt a veure en la època del Modernisme.

La fàbrica Pujol i Busis d’Esplugues rep el nom popular de la Rajoleta.

Els principis de l’empresa es remunten el 12 de juliol de 1858 quan Joan Terrada i Màrius Gourde es varen associar per crear una fàbrica de maons.

L’empresa va deixar de funcionar al any 1984.

Els arquitectes més rellevants que van utilitzar rajoles d’aquesta fàbrica són: Gaudí, Domènech i Montaner, Puig cadafalch, Salvador Valeri, Francesc Sellés, Bonaventura Bassegoda, Josep Font i Gumà, Enric Sagnier, Josep Azemar, Manuel Joaquin Raspall, Josep Moncunill.

Quatre de les principals caracteristiques del modernisme arquitectònic són:

- Intenta integrar tot l'art

- Es essencialment decorativa

- Utilitza formes toves i arrodonides

- Utilitza ferro i vidre