dilluns, 13 de juny del 2016

INTRODUCCIÓ

Som el grup 10 del crèdit de síntesi: la Nerea, la Martina, la Paula i el Jorge.
Durant uns dies hem realitzat el crèdit "Conèixer Barcelona".

El crèdit consta de quatre itineraris que hem fet per diferents zones de la ciutat de Barcelona, una ciutat que tenim molt a prop però que realment poc coneixem.El motiu d'aquest crèdit és aprendre coses de la ciutat, conèixer llocs nous i aprendre a moure'ns amb transport públic per les diferents zones de la vila.




diumenge, 12 de juny del 2016

EIXAMPLE


Introducció


La Martina, la Nerea, el Jorge i jo, la Paula, vam quedar a les 8:00 a la parada de tramvia de la Sardana per anar a Palau Reial a agafar la línia 5 i baixar a Diagonal. Vam sortir de la parada de metro de la Diagonal i vam anar caminant fins a la Pedrera que estaba a la cantonada de baix, on hi havien els professors per passar llista. Després de passar llista vam anar a fer una visita guiada per dins de la Pedrera.

L’Eixample, és el nom que rep el segon districte de Barcelona. Cap al 1850, la necessitat d'enderrocar les muralles per possibilitar l'expansió de la ciutat esdevingué un requeriment reivindicatiu, tant per la burgesia com per les capes populars barcelonines. Després d'un seguit de negociacions amb el govern central, es va autoritzar l'enderrocament de les muralles i de la Ciutadella que asfixiaven el creixement de la ciutat i els pobles del pla, i per tant, organitzar una nova fase expansiva de la ciutat mitjançant la construcció d'un eixample.










Pla de Cerdà

Una terrible epidèmia de còlera l’any 1854 va fer esclatar un moviment de protesta que demanava construir una nova ciutat o eixample tot enderrocant les muralles.
Es va iniciar l’enderrocament i des de el govern central es va encarregar un projecte que duria a cap l’arquitecte Cerdà.
El projecte de Cerdà oferia una ciutat desentralitzada, sense diferència entre centre i perifèria, oberta, amb carrers amples, illes obertes, jardins, edificacions baixes i igualitàries, sense classes socials separades.
El projecte organitzava l’eixample en un espai ortogonal de carrers de 20 metres d’amplada i amb vies de 5 metres. L’espai entre els vehicles i els vianants estava repartit de manera igualitària, tot proposant voreres de 5m i calçades de 10m.
Per facilitar el moviment va introduir els xamfrans de manera que les illes de cases passaven a ser octogonals.





El projecte de Cerdà no va ser ben acollit per les autoritats ni pels propietaris dels terrenys, ja que creien que no aprofitarien els terrenys i que perdrien beneficis.
Finalment el govern central va rectificar el pla Cerdà per a urbanitzar el nou eixample barceloní. 
Si calculem el perímetre aproximat del trapezi format per Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan i Gran Via ens dona 453.32cm. I l’àrea ens dona 12843.69 cm2.



La Rajoleta


A Esplugues trobem una antiga fàbrica de rajoles que va tenir molt a veure en la època del Modernisme.
La fàbrica Pujol i Busis d’Esplugues rep el nom popular de la Rajoleta.
Els principis de l’empresa es remunten el 12 de juliol de 1858 quan Joan Terrada i Màrius Gourde es varen associar per crear una fàbrica de maons.
L’empresa va deixar de funcionar al any 1984.






Els arquitectes més rellevants que van utilitzar rajoles d’aquesta fàbrica són: Gaudí, Domènech i Montaner, Puig cadafalch, Salvador Valeri, Francesc Sellés, Bonaventura Bassegoda, Josep Font i Gumà, Enric Sagnier, Josep Azemar, Manuel Joaquin Raspall, Josep Moncunill.

Quatre de les principals caracteristiques del modernisme arquitectònic són:

- Intenta integrar tot l'art
- Es essencialment decorativa
- Utilitza formes toves i arrodonides
- Utilitza ferro i vidre


La Pedrera

Al arribar a la Pedrera, que en realitat es diu Casa Mila, el primer que vam fer abans d’entrar-hi va ser mirar les rajoles del terra del carrer per fer el dibuix. Aquesta es una foto conjunt amb el dibuix que vam fer de les rajoles:

IMG_1216.JPG


L’arquitecte d’aquesta construcció va ser Antoni Gaudí i Cornet,  més conegut com Gaudi, va neixer a Mas de la Calderera el 25 de juny del 1852 i va morir a Barcelona el 10 de juny del 1926, va ser unarquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

El pare i els avis de Gaudí eren calderers i, tal com afirmaria el mateix Gaudí, de l’observació del treball dels calderers en va treure la seva especial habilitat per tractar l’espai en tres dimensions. Un altre fet clau en la infància de Gaudí va ser la seva delicada salut, que el va obligar a passar temporades de repòs al mas de Riudoms. Allí va dedicar moltes hores a la contemplació de la natura, de la qual extrauria lliçons que aplicaria a la seva obra arquitectònica.

Després de cursar els estudis de secundària als Escolapis de Reus, Antoni Gaudí es va traslladar el 1869 a Barcelona amb el seu germà gran. A la capital catalana va completar el batxillerat i, superats els cursos preliminars, va ingressar el 1873 a l’Escola Provincial d’Arquitectura, on va ser un estudiant irregular, però que ja manifestava algunes mostres de genialitat, cosa que li va obrir les portes a col·laborar amb alguns dels seus professors. Un cop obtingut el títol d’arquitecte el gener de 1878, Gaudí es va establir pel seu compte, amb despatx propi. Uns mesos més tard es va produir un altre esdeveniment cabdal en la seva carrera: va conèixer l’industrial Eusebi Güell i Bacigalupi, amb qui va iniciar una relació d’amistat i professional de per vida. Bona part de les obres de Gaudí van ser encàrrecs de Güell, el seu client més entusiasta.




Les seves obres més importants a Barcelona són:


  • Parc Güell
  • Palaci Güell
  • Casa Milà
  • Casa Vicens
  • Fachada de la Natividad i Cripta de la Sagrada Familia.
  • Casa Batlló



Una vegada vam entrar a la Pedrera, vam observar els elements artístics i artesanals, aquests eren de ferro i tenien una forma amb semblança a les fulles, l’estructura tenia una forma curiosa com si foren oles de mar, en general tot tenia caracteristiques de la natura.
Al principi vam a estar asseguts a unes escales al costat d’uns dels patis interiors, desprès d’una llarga explicació per part del guia, ens va portar cap a les escales que estaven bastant allunyades de l’entrada perquè així els burgesos tinguessin que utilitzar especial ment l’ascensor de l’entrada, les escales eres només per les persones de servei. Per les escales vam arribar fins el terrat i a continuació vam anar a les golfes que era on lluentaven la roba, cap al final vam anar a visitar la casa milà i aquí vam acabar la visita de la Pedrera, així que aquests són els llocs que es poden visitar d’aquest edifici.





Els tres elements geomètrics que vam trobar van ser:



IMG_1349.JPG



És el terra de la Pedrera.


IMG_1258.JPG




És el terra del terrat de la Pedrera.

IMG_1231.JPG

Finestral que es troba en un dels patis interiors, que porten a les escales del servei.


La diferència d’aquesta façana amb les altres que es troben al Passeig de Gràcia es que, aquesta, s’aguanta a si mateixa i va ser una gran innovació en aquella epoca.

Al acabar vam prendre cami fins a la Diagonal, per arribar aixi a La Casa de les Punxes.

La Casa de les Punxes 

Després de sortí de la Pedrera vam pujar fins a la Diagonal i vam girar cap a la dreta i vam trobar La Casa de les Punxes, el seu arquitecte va ser Josep Puig i Cadafalch i va ser construïda l’any 1905. Té aquest nom perquè al final d’algunes columnes te punxes. 




Casa del baró de Quadres

Van anar al carrer Pau Claris i van anar a la casa del baró de Quadres van entrar i ens van informar de quina es la seva funció actualment, funciona com un Institut que es diu Institut Ramon Llull que es l’organisme públic responsable de la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes, música, arts visuals, literatura i pensament aquesta es la seva funció. 



El Cuartel del Bruch 

Continuant fins al carrer Bruc i girant a la dreta fins al carrer València, vam trobar un edifici molt curiós: el "Cuartel del Bruch". Ho vam descobrir què era gràcies al que posava a la placa que hi havia a la façana de l'edifici.
“L'Església gòtica de la Concepció”
Després de trobar el "Cuarter del Bruch", vam seguir fins al carrer Almirall (que significa "Oficial general de l'armada") Roger de Llúria (aquest mot s'accentua perquè es esdrúixola, i en català les esdrúixoles sempre
s'accentuen) i vam trencar a l'esquerra, parant atenció a les cantonades. En arribar al carrer d'Aragó, trobarem l'església gòtica de la Concepció. Entrem al claustre, pel carrer de Llúria i trobem informació sobre la seva història als panells informatius. 



 
L'església de la Concepció era l'antiga església i claustre de Santa Maria de Jonqueres, situada on avui hi ha la Caixa de Via Laietana. Aquesta va ser traslladada entre 1869 i 1871 a causa de l'expansió de Barcelona. Les autoritats van decidir que el convent es desmuntaria i es traslladaria pedra a pedra cap a la nova àrea.
Després vam anar a buscar de l’illa que hi havia entre les travessies de Consell de Cent i Diputació, en busca de una entrada que ens permetia visitar l’interior d’una illa de cases de l’Eixample.
Serveix per un sistema d’aigua que esta al subsòl.
Vam dirigir-nos una altra vegada cap al Passeig de Gràcia direcció a l’illa de la Discòrdia.
La illa de la discòrdia rep aquest nom ja que conté tres edificacions dissenyades pels tres millors arquitectes de Barcelona. La Casa Batlló nº43, la Casa Ametller nº41 i la Casa Lleó i Morera nº35 que van ser construïdes entre el 1900 i 1907.
Les tres cases queden concordades ja que totes són d'estil modernista. Les diferenciem perquè cada una d'elles està inspirada en una cosa diferent, la Casa Batlló està inspirada en la natura i en la façana hi ha representat la imatge de un drac, la Casa Ametller està inspirada en el gòtic nòrdic dels països baixos i la Casa Lleó i Morera està inspirada en el barroc. 



El passatge Permanyer és un carrer ple de cases baixetes unes seguides de les altres, cada una pintada d’un color diferent. Són casetes amb jardí i molt decorades, es troben en un carrer estret i tranquil. 

La Sagrada Família

El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església monumental iniciada el 19 de març de 1882 a partir del projecte de l'arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar (1828-1901). A finals del 1883 es va encarregar a Gaudí la continuació de les obres, tasca que no va deixar fins a la seva mort, el 1926. A partir d’aleshores, diversos arquitectes han continuat el seu llegat.


És l’obra més important de Gaudí i amb ella pretenia construir la gran catedral modernista de Barcelona. Segons el projecte de Gaudí, el temple havia de tenir 18 torres que simbolitzaven els 12 apòstols, els 4 evangelistes, la Verge Maria i Jesús.



La basílica consta de tres façanes monumentals: cada una representa un dels tres moments culminants de la vida de Jesucrist: el seu naixement (carrer Marina), la seva passió, mort i resurrecció (carrer Sardenya), i la seva glòria, present i futura (carrer Mallorca).


Gaudí va desenvolupar un model a escala de cordills entreteixits dels quals se suspenien petits sacs de perdigons que simulaven els pesos, així determinava el funicular de forces i la forma de l'estructura. Per tant, a partir de l'estat de càrregues, simulats amb els saquets de perdigons, va determinar experimentalment la forma idònia de l'estructura, que ell va anomenar esteroestàtica i que reproduïa l'estructura òptima per treballar a tracció, i que, invertint-, s'obtenia l'estructura idònia per treballar a compressió.




Aquest és el mapa de tot el recorregur complet corresponent a aquest itinerari:





dissabte, 11 de juny del 2016

RAMBLAS

JORGE
La Rambla és un passeig molt conegut de Barcelona que discorre entre la plaça de Catalunya, Centre Neuràlgic de la Ciutat, i el Port Vell. És un lloc que no es pot perdre cap turista, els seus restaurants, paradetes i artistes de carrer fan que aquest indret tingui una bellesa i un encant expecional.


Aquest passeig és ple de gent durant tot el dia i fins passada la matinada. La Rambla és voltada de quioscos de premsa i parades de flors i d'ocells, actors ambulants, cafeteries, restaurants i botigues. Prop del port s'hi acostumen a instal·lar paradetes d'artesania, així com també pintors i dibuixants. Tot passejant per la Rambla es poden admirar diversos edificis d'interès, com el Palau de la Virreina, el mercat de Sant Josep o de la Boqueria, el famós teatre del Liceu, on es representen òperes, obres i ballets. Els carrers laterals també tenen un encant especial. Un d'aquests, d'escassos metres de longitud, porta a la plaça Reial. Desemboca al Portal de la Pau, obert al Port Vell, on s'aixeca el cèlebre monument a Colom. Ben a prop s'aixeca el Museu Marítim.

Dejando atrás la Fuente de Canaletas continuamos bajando por la Rambla hasta llegar a la calle Pintor Fortuny. Caminando por él nos dirigimos hacia el MACBA, el Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona obra del arquitecto Richard Meier en 1959.






Y el CCCB, Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona. Se inauguró el 25 de febrero de 1994, y fue construido por el arquitecto Martinez Lapeña-Torres Arquitectos, S.L.
Es un museo en el que se normalmente se exponen fotografías.
Actualmente está en exposición una obra de más de 120 artistas y creadores africanos e ilustra cómo el diseño promueve los cambios económicos y políticos. «Making Africa» habla, desde África, de un nuevo continente «en construcción» y subraya las posibilidades por encima de los problemas.
Nos llamó la atención el blanco que pinta toda la pared del museo y la curiosa forma que tiene. En el Museo se exponen obras de estilo contemporáneo.







Después, subiendo por la calle de los Ángeles, nos encontramos con la facultad de Folosofia, Geografia y Historia, que pertenecen a la universidad de Barcelona.
En Barcelona hay varias Universidades como: la Universidad Abat Oliva CEU, la Universidad Autónoma de Barcelona, la Universidad de Barcelona, la Universidad Internacional de Cataluña, la Universidad Abierta de Cataluña, la Universidad Pompeu Fabra, la Universidad Ramon Llull, la Universidad Rovra i Virgili y la Universidad Politécnica de Cataluña.






En salir de la universidad nos dirigimos al edificio histórico que teníamos delante, el papel que representó para Barcelona en el siglo XVIII, es que fue una casa de caridad que acogía a los niños huérfanos.

Una vez acabado esto, volveremos a la Rambla por la calle del Carme. En el número 47 entramos. Nos encontramos con un patio interior, con jardines y edificios viejos cargados de historia.
La tres instituciones fundamentales para la sociedad catalana actual son La facultad de las letras, la de medicina y una biblioteca.






Encima de la calle del Carme nos encontramos con la iglesia de Betlem, pertenece a un estilo arquitectónico barroco, fue construida por los jesuitas. Fue quemada el 1500 y totalmente destruida.





Nos dirigimos a Portaferrisa y encontramos el siguiente mosaico.

Paseando por este tramo podemos observar que los negocios que más abundan son los de ropa.