La Casa de les Punxes 

Després de sortí de la Pedrera vam pujar fins a la Diagonal i vam girar cap a la dreta i vam trobar La Casa de les Punxes, el seu arquitecte va ser Josep Puig i Cadafalch i va ser construïda l’any 1905. Té aquest nom perquè al final d’algunes columnes te punxes. 

Casa del baró de Quadres

Van anar al carrer Pau Claris i van anar a la casa del baró de Quadres van entrar i ens van informar de quina es la seva funció actualment, funciona com un Institut que es diu Institut Ramon Llull que es l’organisme públic responsable de la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes, música, arts visuals, literatura i pensament aquesta es la seva funció. 

El Cuartel del Bruch 

Continuant fins al carrer Bruc i girant a la dreta fins al carrer València, vam trobar un edifici molt curiós: el "Cuartel del Bruch". Ho vam descobrir què era gràcies al que posava a la placa que hi havia a la façana de l'edifici.

“L'Església gòtica de la Concepció”

Després de trobar el "Cuarter del Bruch", vam seguir fins al carrer Almirall (que significa "Oficial general de l'armada") Roger de Llúria (aquest mot s'accentua perquè es esdrúixola, i en català les esdrúixoles sempre

s'accentuen) i vam trencar a l'esquerra, parant atenció a les cantonades. En arribar al carrer d'Aragó, trobarem l'església gòtica de la Concepció. Entrem al claustre, pel carrer de Llúria i trobem informació sobre la seva història als panells informatius. 

 

L'església de la Concepció era l'antiga església i claustre de Santa Maria de Jonqueres, situada on avui hi ha la Caixa de Via Laietana. Aquesta va ser traslladada entre 1869 i 1871 a causa de l'expansió de Barcelona. Les autoritats van decidir que el convent es desmuntaria i es traslladaria pedra a pedra cap a la nova àrea.

Després vam anar a buscar de l’illa que hi havia entre les travessies de Consell de Cent i Diputació, en busca de una entrada que ens permetia visitar l’interior d’una illa de cases de l’Eixample.

Serveix per un sistema d’aigua que esta al subsòl.

Vam dirigir-nos una altra vegada cap al Passeig de Gràcia direcció a l’illa de la Discòrdia.

La illa de la discòrdia rep aquest nom ja que conté tres edificacions dissenyades pels tres millors arquitectes de Barcelona. La Casa Batlló nº43, la Casa Ametller nº41 i la Casa Lleó i Morera nº35 que van ser construïdes entre el 1900 i 1907.

Les tres cases queden concordades ja que totes són d'estil modernista. Les diferenciem perquè cada una d'elles està inspirada en una cosa diferent, la Casa Batlló està inspirada en la natura i en la façana hi ha representat la imatge de un drac, la Casa Ametller està inspirada en el gòtic nòrdic dels països baixos i la Casa Lleó i Morera està inspirada en el barroc. 

El passatge Permanyer és un carrer ple de cases baixetes unes seguides de les altres, cada una pintada d’un color diferent. Són casetes amb jardí i molt decorades, es troben en un carrer estret i tranquil. 

RAMBLAS

JORGE

La Rambla és un passeig molt conegut de Barcelona que discorre entre la plaça de Catalunya, Centre Neuràlgic de la Ciutat, i el Port Vell. És un lloc que no es pot perdre cap turista, els seus restaurants, paradetes i artistes de carrer fan que aquest indret tingui una bellesa i un encant expecional.

Aquest passeig és ple de gent durant tot el dia i fins passada la matinada. La Rambla és voltada de quioscos de premsa i parades de flors i d'ocells, actors ambulants, cafeteries, restaurants i botigues. Prop del port s'hi acostumen a instal·lar paradetes d'artesania, així com també pintors i dibuixants. Tot passejant per la Rambla es poden admirar diversos edificis d'interès, com el Palau de la Virreina, el mercat de Sant Josep o de la Boqueria, el famós teatre del Liceu, on es representen òperes, obres i ballets. Els carrers laterals també tenen un encant especial. Un d'aquests, d'escassos metres de longitud, porta a la plaça Reial. Desemboca al Portal de la Pau, obert al Port Vell, on s'aixeca el cèlebre monument a Colom. Ben a prop s'aixeca el Museu Marítim.

Pasaremos la Via Laietana, nombre que proviene de los "Laietans", que fueron un pueblo Iber que habitaba en la parte de la costa al sud del Riu Llobregat hasta Tordera.

Ahora acabamos de llegar a el barri de la Ribera, donde irémos hasta los números 64-66, para encontrarnos con una placa en la que dice: <<Estant-se aquí va escurar els últims dies Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) de mare gitana. D'obrera estirp i de lleial nació. De dignitat poeta. El poble a un enemic ben noble en el centenari de la seva arribada al moll. Barcelona, 1994>>. Esta placa hace referencia a un escritor barcelonés llamado Joan Salvat-Papasseit.


La iglesia de Santa Maria del Mar

Al final de la calle descubrimos en seguida la iglésia de Santa Maria del Mar, centro espiritual y social del barrio de Ribera.
Éste ejemplo magnífico del gótico catalán, del cual hace falta destacar la sencilleza de las formas, la escasa ornamentación i el gran espacio de la nave central; fue construido el siglo XIV.

El Fossar de les Moreres

Dando la vuelta a la iglesia, nos encontramos en una placeta, el inconfundible Fossar de les Moreres. El Fossar de les Moreres era una de las fosas comunas donde se iban enterrando a los difuntos, aunque hasta después de la capitulación muchos cadáveres estaban en las calles de la ciudad. En el muro de mármol hay una inscripción que dice: "Al fossat de les
moreres no s'hi enterra cap traïdor: fins perdent nostres banderes, serà l'urna de l'honor. Als màrtirs de 1714".

El año 1714 muchos defensores y civiles murieron durante el asedio de Barcelona de 1713-1714 y fueron enterrados al Fossar de les Moreres, un cementerio adyacente a la basílica de Santa Maria del Mar. Los mártires eran todos aquellos defensores y civiles que murieron.
El peveter que hay en la plaza fue inaugurado en 2001 después de haber sido diferentes monumentos fallidos como un puente que imitaba lo que había en la edad media, una plaza que había acabado haciendo tiempo de aparcamiento, etc.
Preguntamos a un señor qué opinaba de todo aquello, y nos respondió que le parecía bien (construir el peveter) ya que es una forma de recordarlos (a los mártires).









Después fuimos a la calle Montcada que es una de las calles mas largas de la Barcelona medival, allí hay unos cuantos palacios que fuimos a visitar, primero fuimos al palacio de la Torre Trionfada y después en el Palau Dalman un palacio donde hacen Espectáculos. Al terminar fuimos al Palacio de Berenguer de Aguilar, que ahora se llama Museo Picasso al entrar vimos un tinas romanas que servían para guardar cosas.

Al salir del Museo cruzamos la calle princesa hasta llegar a la Plaza de Marcús donde vimos un iglesia pequeña y al frente teníamos una calle que se llamaba Carder que se llama así porque los que vivían en esa calle observaban piel de animal. Pero dimos media vuelta y al lado encontramos una iglesia, seguimos caminando hasta que llegamos a la calle San Pedro donde nos encontramos con el Palau de la Música. El Palau de la Música es un palacio de estilo Románico y hecho por el arquitecto Lluís Domènech i Montaner, en una esquina hay un relieve donde se ve una estatua colgada donde esta representada una mujer muy y un héroe,Sant Jordi. El Palau de la Música se amplió porque era demasiado pequeño y la gente no cabía.
El Palau de la Música Catalana es molt gran el sue estil es de Modernisme català, la diferencia que hi ha entre les dues façanes es que son molt grans, es veu arbres, perque axi por aver mes persones.

MONTJUÏC

JORGE

L'últim vam anar a la muntanya de Montjuïc, aquesta muntanya de 173m. D'altitud està situada entre el mar i la ciutat i té una gran importància històrica, monumental i cultural. Ha estat una muntanya en constant canvi des de començaments del segle passat i ara, en l'actualitat, es pot considerar com a sinònim d'esbarjo, d'esport i de cultura. 

En el seu vessant marítim hi ha el cementeri més antic de la ciutat, on originàriament hi havia l'antic cementiri medieval jueu. Se suposa que a Montjuïc s'hi assentavaun poble iber, encara que no se n'ha trobat cap rastre, i temps després, els romans (del segle III a.C al segle II a.C) contruïren allà unna fortalesa que desaparegué durant el període d'August.
Des de l'època romana, la muntanya de Montjuïc s'explotava com a pedrera i els seus materials, com per exemple el gres, es consideraven idonis per a la construccio. Aquesta explotació es va intensificar durant el segle XIX i cap a mitjans del segle XX es va donar ja com finalitzada. 

Respecte a l'origen del nom de la muntanya, el tres supòsits més probables són: "Mont de jueus"; "Montjoiós" i "Mons lovis" (Mont de Júpiter). 

Montjuïc té molts jardins, tres d'ells porten el nom de poetes catalans i marllorquis. El primer jardí és d'un poeta català, Joan Maragall. Va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal en la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. El següent Jardí és de Mossèn Cinto Verdaguer, va ser un poeta i sacerdot català. I finalment es troba el Jardí Mossèn Costa i Llobera, va ser un poeta mallorquí.  

Dins d'un jardí trobem el Palauet Albéniz, és un palau construït en el primer quart del segle XX, situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, a prop de l'estadi. Sol ser la residència del rei d'Espanya en les seves visites oficials a la ciutat. 

 

JORGE

Seguidament vam veure un parc, vam entrar a la part superior, havia tot un seguit de llacs i estanys que escalonats servien de casa d'una gran varietat d'espècies aquàtiques.  

A sota del tot, envoltat el llac, trobem una escultura i uns quants exemplars de fòssils vivents: Ginkgo biloba. (Hem vist cinc exemplars de Ginkgo Biloba). De les fulles del Ginkgo s'obté un extracte que posseeix flavonoides que al ingerir augmenten la circulació sanguínia central i perifèrica, i com a conseqüència es fa més eficient la irrigació dels teixits orgànics.  

Un dels exemplars tenia les branques cap avall. Se'l considera un fòssil vivent a causa de                      que són espècies no extintes que són extremadament semblants a espècies identificades  només a través de fòssils. Les plantes son Flor aquàtica,  Després vam veure als estanys (que tenen una superfície de 0,44 hectàrees), una escultura on es representa a una nena que a les mans porta unes flors de lliris, al costat de l'escultura hi ha una part d'un poema de Verdaguer: 

 Bonica és la flora més ho és el ram més ho és el llir que floreix tot l'any.